de Maquis
Part I, II
Ricard
Recordo que la Carme es va començar a tornar boja. No parava de dir no sé què dels codis. Pensava que algú havia suplantat aquella comunicació. Deia: “Ni de conya pot ser això, no no”. I es posava a donar voltes per l’habitació. I cada vegada ella tenia la cara més vermella.