Aquesta és la Guerra Última.

Dues nacions es disputen el control final del món. Ambdues comparteixen modus operandi: explotar els seus ciutadans per obtenir-ne el màxim benefici, amb l’excusa de la guerra contra l’altra superpotència.

Els jugadors prenen el paper de ministres, membres privilegiats del partit únic d’una de les dues nacions. El seu objectiu és doble: fer que la nació sigui la guanyadora de la guerra, alhora que intenten agradar el seu líder i dictador suprem.

Durant la partida, els ministres hauran de prendre decisions que afectaran la seva nació, i el conjunt de la guerra i del planeta en què estan immersos. Posaran per davant guanyar la guerra? serà el benestar de la seva població la seva principal preocupació? o potser tan sols primarà la relació amb el seu cap d’estat?

La corda que manté la roda girant és fràgil, i s’està tensant. Un dels dos països vencerà, i l’altre abraçarà el col·lapse físic i ideològic. Però només un dels ministres pot abastar la glòria complerta. Deixaràs que sigui algú altre?